1 Adon-pwis, li bon Diè evoya a Abraham des troûblåcions po li sprover: «Abraham», di-st-i. I responda: «Vo m' ci».
2 «Purdoz vosse valet», di-st i, «voste Izayak, tot seu d' efant, ki vos veyoz si voltî. Alez è e payis d' Moriya. Låvå, sol tiene ki dji v' mosterrè, vos l' touwroz et l' broûler por mi.
3 L' Abraham si luva tot timpe å matin, il atela s' bådet et prinde avou lu deus djonnes vårlets et s' valet Izayak. I rfinda do bwès po broûler. Et vo l' la evoye viè l' plaece ki l' bon Diè lî aveut dit.
4 Li troezinme djoû, luvant ses ouys, i treveya l' plaece då lon.
5 L' Abraham derit åzès djonnes vårlets: «Vos ôtes, dimorez chal avou l' bådet. Mi eyet l' djonne ome, nos alans griper vaila por nos nos asglignî dvant l' Signeur; adon, nos rvénrans dlé vos.»
6 L' Abraham purda les bwexhes po broûler et les mete so les spales da s' fi, Izayak; i purda e s' mwin l' feu et l' coutea. Et i nd alît, tos les deus eshonne.
7 Izayak atôcha s' pa Abraham: «Pa!», k' i derit. «Oyi, m' fi», responda-t i l' Abraham. «I gn a l' feu et les bwexhes», dierit i l' Izayak; «mins l' bedot po l' broûler, eyu çk' il est?»
8 Et Abraham responda: «C' est l' bon Diè k' nos ahesrè avou on bedot por nos l' broûler, m' fi.» Et i nd alît, tos les deus eshonne.
9 On côp al plaece ki l' bon Diè lî aveut dit, Abraham batixha èn åté et arindjî ses bwexhes. I loya s' valet Izayak et l' coûtchî so l' åté, pa dzeu les bwexhes.
10 Abraham sitinda s' mwin po-z apicî l' coutea et sgosler s' valet.
11 A ç' moumint la, då cîr, l' andje då Signeur criya après lu: «Abraham! Abraham!», dijha-t ele. «Oyi», k' i responda.
12 «Ni luvez nén vosse mwin sol djonne ome», dijha-t ele l' Andje. «Ni lî fjhoz rén, ca dji sai asteure ki vos rcrindoz l' bon Diè, vos ki n' a nén spårgnî vosse valet por mi, vosse valet tot seu d' efant».
13 Abraham luva ses ouys, i louca, et vola k' on bara aveut ses coines di prijhes dins on bouxhnisse. I l' apiça po l' ofri et l' broûler estô di s' fi.
14 Abraham loma cisse plaece la: «Li Signeur ahesrè»; c' est ça k' on dit co oûy: «c' e-st al copete do tiene ki l' Signeur ahesrè.»
15 Eco on côp, l' andje do Signeur a houplé Abraham då cîr:
16 «Djel djeure pa mi minme», di-st i, «et c' est l' Signeur ki djåze. «Paski vos avoz fwait çoula, ki vos n' avoz nén spårgnî vosse valet tot seu d' efant,
17 dji m' egadje a v' beni et a fé frudjî vos efants, tant k' i gn årè ostant k' les stoeles å stoelî ou ki l' såvlon å boird del mer. Vos efants seront maisses di vos innmis;
18 C' est par zels ki totes les nåcions del tere seront rbeneyes poy ki vs avoz schoûté m' vwès.»
19 L' Abraham rivna dlé les djonnès djins; i s' luvît et nd aler tertos eshonne so Ber-Cheva. Ca Abraham dimoréve a Ber-Cheva.
20 Ci pwîs la, on vna dire a l' Abraham: «Asteure, gn a l' Milca k' a dné des valets a vosse fré Naxhor:
21 Ous, li prumî, Bouz, si fré, Kemouyél, pa da Aram, 22 Kézed, Hazo, Pildach, Yidlaf eyet Bétuwel.»
23 Bétuwel out Rébeca. C' est les hût-z efants k' Milca dna a Naxhor, li fré da Abraham.
24 Si aclapêye, ene Reyouma, ava des efants eto: Téva, Gaham, Tahach et Måka.